Setmana del 28 de novembre al 2 de desembre
Aquesta setmana a bases didàctiques i disseny curricular vam estar donant el currículum.
Segons en Gimeno Sacristán hi ha 5 maneres de definir el currículum:
· Com estructura organitzada de coneixements: emfatitzant la funció transmissora de l’educació, s’estructura entorn de les assignatures.
· Com a sistema tecnològic de producció. Declaració d’intencions, objectius d’aprenentatge o resultats buscats.
· Com a pla d’instruccions. Planificació sistemàtica, requereix definir objectius, continguts, metodologia i avaluació.
· Com a conjunt d’experiències d’aprenentatge. És el conjunt d’experiències que viu l’alumne a l’escola, neix el currículum ocult, ja que els alumnes viuen experiències d’aprenentatge que no han estat explicades al currículum.
· Com a solució de problemes. Centrar en l’anàlisi de la pràctica. Ha de proporcionar les bases per a planificar, avaluar i justificar el projecte educatiu.
Segons en Serafí Antúnez hi ha 3 maneres de definir el currículum:
· Com el conjunt de coneixements que s’han de transmetre a l’alumnat.
· Com una especificació dels resultats que es pretenen assolir mitjançant el procés educatiu. Com una formulació d’objectius d’aprenentatge expressat en forma de comportaments específics que l’alumne haurà d’assolir.
· Tot allò que es considera que el alumnes aprenen a l’escola, també aquells coneixements que el alumnes aprenen sense que el professor tingui l’intencionalitat (currículum ocult).
Actualment es defineix el currículum com una especificació de les intencionalitats i del pla o dels plans d’acció per assolir-les. Explicita les actuacions o el pla d’instrucció a partir de les quals es realitzaran les activitats escolars. El currículum serveix al professor com ajuda en la seva tasca. El elements del currículum responen a les qüestions: per a que s’ha d’ensenyar?, que s’ha d’ensenyar?, quan s’ha d’ensenyar?, com s’ha d’ensenyar?, i que s’ha d’avaluar, com i quan?
En Gimeno diu que els currículums són l’expressió del conflicte d’interessos i forces que graviten sobre el sistema educatiu. Expressen els valors dominants de la societat i els fins que aquesta assigna a la institució escolar.
En Coll defineix el currículum com l’eslavó que es situa entre la declaració de principis generals i la seva traducció operacional, entre la teoria educativa i la pràctica pedagògica, entre la planificació i l’acció, entre el que es prescriu i el que succeeix realment a les aules.
La LOE el defineix com el conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cadascun dels ensenyaments que regula la llei.
Les característiques del currículum són:
· Un únic currículum que s’adapta i es mesura a lo que fa falta.
· Com a instrument de treball.
· Obert i flexible per a que cada centre el pugui modificar i adaptar-lo a qualsevol context.
· Lliure per a la seva gestió i desenvolupament.
· Científic, basat en el constructivisme i amb un enfocament investigador.
· Sistemàtic, és a dir, la modificació d’un element implica el canvi d’una altra.
· Docents professionals, més formació i responsabilitat en la seva feina.
Hi ha dos tipus de currículum:
· L’obert on permet al professorat concretar-lo i innovar-lo.
· El tancat on el professor no por innovar ni concretar.
A espanya tenim un model obert, per aquest motiu, es parla dels nivells de concreció. Hi ha tres nivells:
· El primer nivell és un document integrat dins el Projecte Educatiu de Centre i s’anomena Concreció Curricular de Centre. Aquesta concreció desenvolupa, concreta, adequa i completa el currículum. Defineix les línies educatives de cada centre i dona coherència i continuïtat a les programacions didàctiques. Això permet al centre una autonomia curricular, poden adaptar el currículum, aplicar-lo mitjançant projectes, escollir materials i recursos didàctics i realitzar distribucions horàries específiques. Els centres han de partir de la seva realitat per prendre decisions i planificar l’adequació dels documents i de la seva pràctica docent per garantir el desenvolupament i l’adquisició de les competències bàsiques per part del seu alumnat. Neix de la necessitat d’adoptar acords compartits que defineixin les línies educatives de cada centre.
· El segon nivell és la programació didàctica que desenvolupa, completa, adequa i concreta el currículum de cada àrea o matèria al llarg del curs. Comporta la presa de decisions. Permet la coherència pedagògica i la continuïtat en el cas de que es produeixin canvis en l’equip docent. Expressa el pla d’actuació d’un equip docent durant un temps determinat i permet anticipar, sistematitzar i concretar el procés d’ensenyament-aprenentatge dins l’aula, així com fer el seguiment de les actuacions previstes per tal de modificar-les, adaptar-les o millorar-les, si cal.
· El tercer nivell és la programació de l’aula pretén que les decisions que s’han de prendre en les decisions didàctiques siguin flexibles i explícites amb la finalitat que el mestre guanyi en autonomia i capacitat de decisió. Els elements de la programació són: objectius (capacitats que s’espera que els alumnes desenvolupin al final de l’etapa), continguts (distribuïts en tres àrees), estratègies, metodologies (enfocamet globalitzador), activitats, temps, espai, agrupaments, recursos, atenció a la diversitat i avaluació (inicial, processual i continua, individualitzada, formativa, final i sumativa, criteri al i no normativa). S’incorpora un nou element que són les competències bàsiques.
· També existeix el nivell cero, és un currículum que es pot adaptar, flexibilitzar, seqüenciar, etc, però mai eliminar o retallar. Y un altre nivell seria el de les adaptacions curriculars per a nens amb necessitats educatives especials.
Hi ha diferents fonts en el currículum:
· La sociològica: té com a referència les demandes socials i culturals en relació al sistema educatiu. Ha de recollir les finalitats i funcions de l’educació. Pretén un desenvolupament integral de la persona.
· L’epistemològica: fa referència als coneixements científics que integren les corresponents àrees o matèries curriculars, i són els especialistes els que determinen quins són els continguts essencials i els secundaris. És la font que més predomina.
· La psicològica: és la que dona una visió sobre el processos d’aprenentatge dels alumnes i quines són les condicions que afavoreixen l’aprenentatge.
· La pedagògica: recull el coneixement teòric entorn a l’ensenyament.
El currículum actual es basa en el marc constructivista i recull alguns principis bàsics de les teories de Piaget, Vigotstky i Ausubel.
En conclusió crec que el currículum és una eina molt important perquè ens ajuda a guiar-nos, però hem de saber que tenim que ser molt imaginatius, ja que com es un currículum obert hem de aprofitar i innovar.
Deixo aquesta pàgina on explica com ha de ser el currículum en educació infantil. Explica les dues etapes des dels 0 als 3 anys i des de el 3 als 6 anys. També hi ha un enllaç que duu a una presentació de l’etapa del 3 als 6 anys. Ho he posat perquè és lo que nosaltres estem estudiant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario