Primer curs de na Nerea: Setena setmana

Setmana del 7 al 18 de noviembre

Aquesta setmana a bases didàctiques i disseny curricular vam estar parlant sobre el llibre d’en Antoni Zabala i Laia Arnau, 11 ideas claves, como aprender y enseñar competencias, també vam veure una conferència que va fer en Zabala a la nostra illa.

Una de les qüestions que va plantejar en Zabala va ser, per què parlem de competència?

El terme competència va sorgir de la necessitat de transformar una ensenyança dedicada exclusivament a un aprenentatge memorístic dels coneixements i a la dificultat de dur aquests coneixements a la vida real. El que es vol pretendre amb aquest tipus d’ensenyança per competències és que hagi una formació integral (desenvolupament personal, interpersonal, social i professional) de la persona, és a dir, que desenvolupi totes les capacitats per a poder intervenir i donar respostes en les diferents situacions de la vida. També es pretén que els aprenentatges siguin funcionals.

La globalització econòmica també és un dels temes que està posant en evidencia la necessitat de que no només un mínim de la població estigui formada sinó que tothom ha de estar preparat per a exercí la seva professió i intervenir en la societat amb criteris i valors.

El que volem es que canviï l’idea del sistema escolar, que té caràcter propedèutic i selectiu, és a dir, que l’ensenyança no s’entengui com un recorregut de superacions d’etapes fins a arribar a la universitat, sinó que tothom tingui l’oportunitat d’aprendre per a la vida. Per a transferir allò que hem aprés a una situació real fa falta dur a terme les estratègies d’aprenentatge necessàries per a fer aquesta acció.

Una de les frases que m’ha agradat es la que diu en Ramon Llull “ Lo importante no es el saber, sino el saber decir”. Amb aquesta frase es refereix que s’ha de saber dir, expressar, transmetre i aplicar, les coses que aprenem en contextos socials i lingüístics apropiats.

Els continguts de l’ensenyança són els coneixements. Els procediments, habilitats, estratègies, actituds i valors es dóna per suposat que no són objectes de l’educació, que s’aprenen fora d’aquest context, sense ajuda d’ella.

Els tres nivells d’exigència que s’han d’introduir a l’escola per a la seva millora són:

· La transformació a competència dels continguts tradicionals.

· La necessitat de formació profesionalitzadora.

· La decisió d’una ensenyança orientada a la formació integral de les persones.

Per afrontar una situació de forma eficaç es necessari realitzar una sèrie de passos complexos en poc temps:

· El primer pas es analitzar la situació, identificant els problemes o qüestions que no ens deixen enfrontar-nos a la situació i actuar eficaçment.

· El segon pas es construir esquemes d’actuació amb els continguts factuals, conceptuals, procedimentals i actitudinals que disposem, després hem de valorar qual dels esquemes d’actuació apresos és el més adequat.

· El tercer pas es aplicar l’esquema d’actuació de forma flexible i adequant-lo a les característiques de la situació real. Tenim que saber transferir el context en el que va ser aprés al nou context, perquè el nou no serà exactament igual.

· El quart pas es la incorporació de les actituds, procediments, fets i conceptes en l’aplicació de l’esquema, però tenint en compte que aquest components han de estar interrelacionats.

La competència i els coneixements no són incompatibles, ja que qualsevol actuació competent implica l’ús de coneixements relacionats amb habilitats i actituds. Com he dit abans l’escola tradicionals memoritza els coneixements, moltes vegades sense entendre’ls i després de la prova escrita s’oblida d’ells. En canvi l’escola “innovadora” vol que els coneixements es comprenguin i que no s’oblidin, i que aquest coneixements siguin útils per als alumnes per a poder resoldre els problemes de la seva vida.

La competència és la capacitat o habilitat de efectuar tasques o fer front a situacions diverses, ja que mai ens trobarem amb les mateixes situacions, de forma eficaç en un context determinat. I per això és necessari mobilitzar actituds, habilitats i coneixements al mateix temps i de forma interrelacionada.

Per a ser competent en la vida hem de dominar un gran número de procediments (habilitats, tècniques, estratègies, mètodes,...) i disposar de la reflexió i els medis teòrics que el fonamentin.

Les característiques de l’ensenyança de les competències són:

Ø La significativitat.

La seqüencia d’activitats d’ensenyança ha de complir una sèrie de condicions. Ens podem plantejar si en aquestes seqüencies existeixen activitats:

· Que ens permetin determinar els coneixements previs que té cada alumne en relació amb els nous continguts d’aprenentatge.

· Que els continguts que es plantegin siguin significatius i funcionals.

· Que s’adeqüin al nivell de desenvolupament de cada alumne.

· Que permetin crear zones de desenvolupament proper i intervenir en elles.

· Que provoquin un conflicte cognitiu i promoguin l’activitat mental de l’alumne necessària per a establir relacions entre el nous continguts i les competències prèvies.

· Que siguin motivadores.

· Que estimulin l’autoestima i l’autoconcepte, és a dir, que l’alumne pugui sentir que ha aprés, que el seu esforç ha valgut la pena.

· Que ajudin a adquirir habilitats relacionades amb l’aprendre per a aprendre, que sigui cada volta més autònom en els seus aprenentatges.

Ø La complexitat de la situació en la qual es tenen que utilitzar.

S’ha d’aprendre a actuar en la complexitat, és a dir, saber donar resposta a problemes i situacions que mai en la vida real se’ns van a presentar de forma simple.

Una actuació competent comporta ser capaç de reconèixer que instruments conceptuals, que tècniques i que actituds són necessàries per ser eficients en situacions complexes, i saber aplicar-les correctament en cada ocasió.

Hem de tenir un pensament complex per:

· La identificació dels problemes o qüestions .

· La identificació de la informació rellevant.

· La selecció de l’esquema d’actuació més apropiat.

· Per aplicar-lo de forma adaptada a les característiques singulars de la situació plantetjada.

Ø El seu caràcter procedimental.

Qualsevol acció competent implica un “saber hacer”, és un procediment de procediments al constatar que és un procés en el que és necessari dominar unes habilitats prèvies de interpretació/ comprensió de la situació objecte d’estudi en toda la seva complexitat.

Per a cada una de les habilitats serà necessari establir una seqüencia d’activitats d’ensenyança/ competència que compleixin:

· Activitats que han de partir de situacions significatives i funcionals.

· Activitats que incloguin els models de desenvolupament del contingut d’aprenentatge.

· Ajustar les activitats d’ensenyança/ aprenentatge a una seqüencia clara amb un ordre d’activitats que sigui un procés gradual per a que l’acció educativa sigui beneficiosa.

· Activitats amb ajuda de diferents graus i pràctica guiada.

· Activitats de treball independent on puguin demostrar la seva competència en el domini del contingut aprés.

Ø El estar constituïda per una combinació integrada de components que s’aprenen des de la seva funcionalitat i de forma distinta.

Per a aplicar l’esquema d’actuació es necessari haver aprés de forma parcial i integrada els seus components.

Per als continguts factuals hi haurà que utilitzar exercicis de repetició, d’organitzacions significatives i associacions entre els nous coneixements i entre els coneixements previs i els nous. Per als conceptes i principis, s’exigiran les condicions exposades en l’apartat sobre la significativitat. Per les actituds el professorat haurà de convertir-se en un model coherent per als alumnes, de forma que aquest viva les actituds en tots els àmbits. Tot això esta lligat a la reflexió i el compromís cap el compliment de les normes establertes.

Ovide Decroly fou un pedagog, psicòleg, metge i docent belga. Es va dedicar a la reeducació de nens amb retràs mental i a la seva casa va crear un centre educatiu anomenat École d'Enseignement Spécial pour Enfants Irreguliers (1901). L’any 1907 va crear École de l’Ermitage, amb el lema “Escola per la vida i per a la vida”, on deia que l’escola ha d’educar per a la vida, preparant als nens per ha integrar-se en la societat, comprometent-los en la construcció d’una millor societat.

En conclusió crec que aquest pensament i manera d’educar que ens transmet Zabala en aquest llibre és molt encertat, ja que com ell diu tothom te dret a una educació dirigida cap a la vida, és a dir, que allò que aprenen a l’escola ens serveixi en un futur per al desenvolupament social, professional, personal i interpersonal, no només tinguin dret a aquests desenvolupaments aquells que accedeixin a la universitat. Aquesta educació per competències també ens ajudaria a millorar la societat i donar passes cap endavant en comptes de cap enrere, perquè és molt important que tothom tingui un mínim de coneixements per a la vida i sàpiguen resoldre problemes per ells mateixos, ràpidament i eficaçment.

Aquí deixo un video que explica la formació per competències.