lunes, 28 de noviembre de 2011

Vuitena setmana



Setmana del 21 al 25 de novembre

Aquesta setmana a bases didàctiques i disseny curricular vam estar donant com avaluar les competències. Vam veure un vídeo den  José Luis Castillo i un altre de na Neus Sanmartí i vam llegir un capítol d’en Zabala on parlava d’això.

Cap a on s’ha de dirigir l’avaluació?
L’avaluació s’ha de dirigir cap a les activitats que promou el professor, cap a les experiències que realitza l’alumnat i cap a els continguts de l’aprenentatge. L’avaluació és un procés en el que no només s’analitza l’aprenentatge de l’alumne també les activitats d’ensenyança.  

Hi ha que reconèixer que l’ensenyança està mediatitzada. Que ja des de edats primerenques es fan proves per a reconèixer les possibilitats de cada alumne, és a dir, es seleccionen els alumnes, aquells que saben i els que no.

La prova de selectivitat per accedir a la universitat condiciona a totes les demés, lo que s’avalua es converteix en el vertader contingut d’ensenyança. Aquests continguts s’avaluen amb una prova escrita en un temps limitat, deixant molts de continguts importants sense completar, un exemple és les capacitats que té l’alumne en expressió i comunicació oral.
L’avaluació ha passat a ser la finalitat de l’ensenyança. L’objectiu és anar superant els exàmens, és a dir, la superació de les proves escrites per arribar finalment a la prova de selectivitat i aprovant aquesta poder accedir a la universitat. Això dóna com a conseqüència l’aprenentatge dels continguts a curt termini i una volta passat la prova escrita, aprovada, oblidar-se de la majoria dels continguts apresos. Una escala de números del 0 al 10 és la que serveix per indicar qui ha aconseguit superar la prova, si treu un cinc té moltes possibilitats per accedir a la universitat y aquells que estan per davall difícilment podran accedir.  
Per a que els aprenentatges siguin significatius l’alumne a d’atribuir sentit a la tasca de tal forma que la qüestió no sigui aprovar o no aprovar, sinó aconseguí i assimilar un contingut d’aprenentatge per al seu desenvolupament personal.
Ensenyar competències sempre comporta pensar en el futur. L’educació es defineix amb la intenció de formar per a un dema i més quan es proposà formar per a la vida. Una ensenyança basada en la formació per competències, pensant en els problemes que la vida depararà als nostres alumnes i formant-los amb la intenció de que siguin capaços de respondre  a situacions previsibles i de naturalesa molt diversa, això és  el principal desig de l’educació.
El procés avaluador de les competències consistirà en utilitzar els motjans que permetin reconèixer  que els esquemes d’actuació que ha après l’alumne puguin ser-li d’utilitat per superar situacions reals en contextos concrets, encara que no coincidiran amb els problemes que haurà de resoldre en un futur.
Les accions dirigides a obtenir informació sobre les dificultats i capacitats en relació amb unes competències determinades deuran de partir de situacion-problemes.
L’objectiu d’avaluar ha de ser per ajudar a l’alumne a que millori el domini d’una competència determinada, per la qual cosa és necessari  conèixer quines són les seves dificultats amb la finalitat d’establir les estratègies d’aprenentatge més apropiades, disposar del coneixement sobre els diferents esquemes d’actuació i saber seleccionar l’esquema o els esquemes més apropiats.
Per ha seleccionar l’esquema o els esquemes d’actuació més adequats per a resoldre problemes hi ha que disposar del coneixement sobre els diferents esquemes d’actuació existents amb relació als diversos problemes. Una vegada seleccionat l’esquema d’actuació, l’actuació competent comporta la realització de l’esquema des de models flexibles i és aquí on podem avaluar la capacitat de dur a terme la competència en funció de la situació-problema plantejat. Amb això es pretén que l’alumne no només sigui capaç de realitzar accions puntuals o donar resposta a qüestions concretes, sinó que sigui competent per actuar davant realitats que integrin coneixements, habilitats o actituds i que pugui utilitzar-lo en altres contextos.
Si volem conèixer el grau de coneixement que té l’alumne sobre el continguts factuals la qüestió simple és una estratègia molt apropiada.
Les activitats més apropiades per a poder conèixer el grau d’aprenentatge d’uns continguts conceptuals consisteixen en la resolució de problemes o conflictes a partir de l’ús dels conceptes.
Respecte als procediments es deurà de buscar formules relacionades amb el seu ús consistents en activitats obertes que permetin comprovar la funcionalitat que té per als alumnes. Un exemple és l’observació de les opinions i les actituds en les activitats en grup.
Per ha avaluar les competències hi ha que:
·         Fer processos d’avaluació complexos.
·         Crear mitjans per avaluar competències que s’aproximin a la realitat.
·         Tenir dades sobre el grau d’aprenentatge de cada alumne amb relació a la competència en qüestió.
·         El mitja per conèixer el grau d’aprenentatge d’una competència serà una situació-problema que sigui reflexa de les situacions reals en les que es pretén que sigui competent l’alumne.


 En conclusió hem d’intentar canviar aquesta visió que tenim de l’escola on el mestre explica i els nens escolten en silenci, després es fan exercicis de vegades a classe i sinó en casa i finalment els nens repeteixen el que el professor va explicar. Lo primer que hem de canviar ha de ser el currículum de l’escola que en comptes de que representi el passat, allò que ja sabem, que representi allà on tenim que arribar, allò que no coneixem. Els que podem canviar això som nosaltres, els docents d’ara i els que venen, perquè sense aquet canvi serà difícil seguir a la societat, al món en si, ja que anem cap a un món impredictible, cap a un món que no coneixem. Tots aquests imprevistos venen donats de que hem aconseguit innovar a una velocitat enorme i a que hem aconseguit una capacitat de generar sorpresa incontrolable. Amb aquest canviïs tan ràpids dóna la sensació d’haver canviat de segle varies vegades en només una dècada.

Aquí vos deixo 5 esquemes d'avaluació diferents que he trobat.
esquemas de evaluacion
http://es.scribd.com/doc/33519835/esquemas-de-evaluacion

lunes, 21 de noviembre de 2011

Setena setmana

Setmana del  7 al 18 de noviembre


Aquesta setmana a bases didàctiques i disseny curricular vam estar parlant sobre el llibre d’en Antoni Zabala i Laia Arnau, 11 ideas claves, como aprender y enseñar competencias, també vam veure una conferència que va fer en Zabala a la nostra illa.

Una de les qüestions que va plantejar en Zabala va ser, per què parlem de competència?
El terme competència va sorgir de la necessitat de transformar una ensenyança dedicada exclusivament a un aprenentatge memorístic dels coneixements i a la dificultat de dur aquests coneixements a la vida real. El que es vol pretendre amb aquest tipus d’ensenyança per competències és que hagi una formació integral (desenvolupament personal, interpersonal, social i professional) de la persona, és a dir, que desenvolupi totes les capacitats per a poder intervenir  i donar respostes en les diferents situacions de la vida. També es pretén que els aprenentatges siguin funcionals.

La globalització econòmica també és un dels temes que està posant en evidencia la necessitat de que no només un mínim de la població estigui formada sinó que tothom ha de estar preparat per a exercí la seva professió i intervenir en la societat amb criteris i valors.

El que volem es que canviï l’idea del sistema escolar, que té caràcter propedèutic i selectiu, és a dir, que l’ensenyança no s’entengui com un recorregut de superacions d’etapes fins a arribar a la universitat, sinó que tothom tingui l’oportunitat d’aprendre per a la vida. Per a transferir allò que hem aprés a una situació real fa falta dur a terme les estratègies d’aprenentatge necessàries per a fer aquesta acció.

Una de les frases que m’ha agradat es la que diu en Ramon Llull “ Lo importante no es el saber, sino el saber decir”. Amb aquesta frase es refereix que s’ha de saber dir, expressar, transmetre i aplicar, les coses que aprenem en contextos socials i lingüístics apropiats.

Els continguts de l’ensenyança són els coneixements. Els procediments, habilitats, estratègies, actituds i valors es dóna per suposat que no són objectes de l’educació, que s’aprenen fora d’aquest context, sense ajuda d’ella.

Els tres nivells d’exigència que s’han d’introduir a l’escola per a la seva millora són:
·         La transformació a competència dels continguts tradicionals.
·         La necessitat de formació profesionalitzadora.
·         La decisió d’una ensenyança orientada a la formació integral de les persones.

Per  afrontar una situació de forma eficaç es necessari realitzar una sèrie de passos complexos en poc temps:
·         El primer pas es analitzar la situació, identificant els problemes o qüestions que no ens deixen enfrontar-nos a la situació i actuar eficaçment.
·         El segon pas es construir esquemes d’actuació amb els continguts factuals, conceptuals, procedimentals i actitudinals que disposem, després hem de  valorar qual dels esquemes d’actuació apresos és el més adequat.
·         El tercer pas es aplicar l’esquema d’actuació de forma flexible i adequant-lo a les característiques de la situació real. Tenim que saber transferir el context en el que va ser aprés al nou context, perquè el nou no serà exactament igual.
·         El quart pas es la incorporació de les actituds, procediments, fets i conceptes en l’aplicació de l’esquema, però tenint en compte que aquest components han de estar interrelacionats.

La competència i els coneixements no són incompatibles, ja que qualsevol actuació competent implica l’ús de coneixements relacionats amb habilitats i actituds. Com he dit abans l’escola tradicionals memoritza els coneixements, moltes vegades sense entendre’ls i després de la prova escrita s’oblida d’ells. En canvi l’escola “innovadora” vol que els coneixements es comprenguin i que no s’oblidin, i que aquest coneixements siguin útils per als alumnes per a poder resoldre els problemes de la seva vida.

La competència és la capacitat o habilitat de efectuar tasques o fer front a situacions diverses, ja que mai ens trobarem amb les mateixes situacions,  de forma eficaç en un context determinat. I per això és necessari mobilitzar actituds, habilitats i coneixements al mateix temps i de forma interrelacionada.

Per a ser competent en la vida hem de dominar un gran número de procediments (habilitats, tècniques, estratègies, mètodes,...) i disposar de la reflexió i els medis teòrics que el fonamentin.

Les característiques de l’ensenyança de les competències són:
Ø  La significativitat.
La seqüencia d’activitats d’ensenyança ha de complir una sèrie de condicions. Ens podem plantejar si en aquestes seqüencies existeixen activitats:
·         Que ens permetin determinar els coneixements previs que té cada alumne en relació amb els nous continguts d’aprenentatge.
·         Que els continguts que es plantegin siguin significatius i funcionals.
·         Que s’adeqüin al nivell de desenvolupament de cada alumne.
·         Que permetin crear zones de desenvolupament proper i intervenir en elles.
·         Que provoquin un conflicte cognitiu i promoguin l’activitat mental de l’alumne necessària per a establir relacions entre el nous continguts i les competències prèvies. 
·         Que siguin motivadores.
·         Que estimulin l’autoestima i l’autoconcepte, és a dir, que l’alumne pugui sentir que ha aprés, que el seu esforç  ha valgut la pena.
·         Que ajudin a adquirir habilitats relacionades amb l’aprendre per a aprendre, que sigui cada volta més autònom en els seus aprenentatges.


Ø  La complexitat de la situació en la qual es tenen que utilitzar.
S’ha d’aprendre a actuar en la complexitat, és a dir, saber donar resposta a problemes i situacions que mai en la vida real se’ns van a presentar de forma simple.
Una actuació competent comporta ser capaç de reconèixer que instruments conceptuals, que tècniques i que actituds són necessàries per ser eficients en situacions complexes, i saber  aplicar-les correctament en cada ocasió.
Hem de tenir un pensament complex per:
·         La identificació dels problemes o qüestions .
·         La identificació de la informació rellevant.
·         La selecció de l’esquema d’actuació més apropiat.
·         Per aplicar-lo de forma adaptada a les característiques singulars de la situació plantetjada.

Ø  El seu caràcter procedimental.
Qualsevol acció competent implica un “saber hacer”, és un procediment de procediments al constatar que és un procés en el que és necessari dominar unes habilitats prèvies de interpretació/ comprensió de la situació objecte d’estudi en toda la seva complexitat.
Per a cada una de les habilitats serà necessari establir una seqüencia d’activitats d’ensenyança/ competència que compleixin:
·         Activitats que han de partir de situacions significatives i funcionals.
·         Activitats que incloguin els models de desenvolupament del contingut d’aprenentatge.
·         Ajustar les activitats d’ensenyança/ aprenentatge a una seqüencia clara amb un ordre d’activitats que sigui un procés gradual per a que l’acció educativa sigui beneficiosa.
·         Activitats amb ajuda de diferents graus i pràctica guiada.
·         Activitats de treball independent on puguin demostrar la seva competència en el domini del contingut aprés.
Ø  El estar constituïda per una combinació integrada de components que s’aprenen des de la seva funcionalitat i de forma distinta.
Per a aplicar l’esquema d’actuació es necessari haver aprés de forma parcial i integrada els seus components.
Per als continguts factuals hi haurà que utilitzar exercicis de repetició, d’organitzacions significatives i associacions entre els nous coneixements i entre els coneixements previs i els nous. Per als conceptes i principis, s’exigiran les condicions exposades en l’apartat sobre la significativitat. Per les actituds el professorat haurà de convertir-se en un model coherent per als alumnes, de forma que aquest viva les actituds en tots els àmbits. Tot això esta lligat a la reflexió i el compromís  cap el compliment de les normes establertes.


Ovide Decroly fou un pedagog, psicòleg, metge i docent belga. Es va dedicar a la reeducació de nens amb retràs mental  i a la seva casa va crear un centre educatiu anomenat  École d'Enseignement Spécial pour Enfants Irreguliers (1901). L’any 1907 va crear  École de l’Ermitage, amb el lema “Escola per la vida i per a la vida”, on deia que l’escola ha d’educar per a la vida, preparant als nens per ha integrar-se en la societat, comprometent-los en la construcció d’una millor societat.


En conclusió crec que aquest pensament i manera d’educar que ens transmet Zabala en aquest llibre és molt encertat, ja que com ell diu tothom te dret a una educació dirigida cap a la vida, és a dir, que allò que aprenen a l’escola ens serveixi en un futur per al desenvolupament social, professional, personal i interpersonal,  no només tinguin dret a aquests desenvolupaments aquells que accedeixin a la universitat. Aquesta educació per competències també ens ajudaria a millorar la societat i donar passes cap endavant en comptes de cap enrere, perquè és molt important que tothom tingui un mínim de coneixements per a la vida i sàpiguen resoldre problemes per ells mateixos, ràpidament i eficaçment.
Aquí deixo un video que explica la formació per competències.
Aquest video explica un poc que són les TIC's i que és una eina que ens ajuda a educar per competències.

lunes, 7 de noviembre de 2011

Quinta setmana

Setmana del  31 d’octubre al 4 de novembre

Hola a tothom, aquesta setmana a bases didàctiques i disseny curricular hem donat poca teoria, ja que varem agafar un pont i vam tenir menys classes, i també el bloc de Kuentalibros ens va publicar els nostres treballs del llibre Va de mestres i amb tanta il·lusió i agraïments sens varen anar les hores.
Vull començar agraint a Kuentalibros per donar-nus l’oportunitat de participar en el seu projecte i d’haver fet públics el nostres treballs i així donar-nus a conèixer. És una gran satisfacció fer un treball i saber que altres persones l’admiren, que tenim l’oportunitat de que surti de l’aula i de que altres estudiants d’Educació com nosaltres puguin veure’ls.
La veritat es que estic aprenent moltes coses amb aquesta assignatura. Una de les coses que estic aprenent, es a utilitzar TIC’s, en aquest treball em utilitzat el Photopeach, per a fer el vídeo on em posat fotos, musica y frases i el Scribd, per a pujar el document de word que vam escriure amb la nostra conclusió de quina mestra volia ser.
Y seguirem avançant y aprenent més coses. Som com un espiral que va fent-se més gran, nosaltres vam augmentant els nostres coneixements.